Hola a tothom. Avui, coincidint que la campanya de les festes ha començat, què millor que dir adéu a l’any amb un post sobre el nadal en el què escriurem sobre el nadal al país de Mèxic.
A Mèxic se celebren les “Posadas”, nou dies que representen l’espera del naixement de Jesús, el 24 de desembre. També s’anomenen "Novenas" .
Les Posadas són una actuació de la penúria que passaren Josep y María per trobar posada o alberg durant el seu a Betlem per complir amb el Cens d’acord amb les Escriptures. En català les anomenem "Els Sants Peregrins Josep y María". Cada família en un barri es tomba una nit i celebra amb una posada a casa seva; comencen el 16 de desembre y acaben el 24 per la nit.
A cada casa hi ha un “Nacimiento” (el nostre pessebre). Els amfitrions representen als hostalers y els nens del barri, així com els adults, representen a "Els Peregrins", els quals demanen posada amb un càntic simple a versos. Tots porten a les seues mans petites espelmes enceses y es trien quatre adolescents per a que carreguin a “Els Peregrins”, que son dos petites estatuetes de Sant Josep conduint a un ruc al qual va muntada de costat la Verge María. La processó va guiada por una espelma dintre d’un "farolito", que es como un acordió de paper de colores amb una obertura.
Els Peregrins demanen posada en tres diferents cases però solament la tercera els deixarà entrar. Aquesta és la casa a la que li correspon la posada aquella nit. Quan els hostalers els permeten passar, el grup de convidats entra a la llar y s’agenolla al voltant del “Nacimiento” y resa el “Rosario”. El “Rosario” és una oració catòlica que consisteix en 50 Ave Maries, 5 Pares Nostres, 5 Glòries, y la Lletania, que es una sèrie de alabances per a la Verge María, a més a més també es canten cançons tradicionals de Nadal, com ara “Noche de Paz” (en castellà, per descomptat).
Després de tots aquests resos, segueix la festa per als nens. Se'ls celebra amb una pinyata, la qual està plena de cacauets (maní), taronges, mandarines, canyes de sucre, i de vegades caramels embolicats. Per descomptat, també hi ha càntics per entonar mentre que el nen en torn tracta de trencar la pinyata amb un pal i amb els ulls embenats.
Encara que la pinyata és originària d'Itàlia, s'ha convertit en una tradició mexicana per a qualsevol tipus de celebració en la qual hi ha nens. La pinyata es feia amb un gerro de fang i es decorava amb paper crepè de diferents colors. Avui dia, les pinyates estan fetes de cartró i de paper maché i es decoren amb paper crepè. Aquest canvi va ser fet per evitar que els nens es tallessin les mans quan es tiraven al sòl a recollir les fruites i els dolços en fallir la pinyata ja que els trossos de fang trencats eren perillosos. Hi ha tot tipus de dissenys, a més de l'estel, que és la pinyata tradicional de Nadal.
Per als adults sempre hi ha ponxo amb piquet; és una beguda calenta feta amb fruites de l'estació amb trossos de canyella i amb uns digestius (rom, tequila, mescal, conyac, xerès, etc.). Un substitut a Ohio és la sidra de poma amb fruites, sense el piquet.
Per la nit del 24 de desembre, tots van a la Missa, que és a la mitjanit. Després de la missa, tots es van a les seves respectives cases al Sopar de Nadal amb la seva família i qualsevol amic que manqui de família, però el més important, és posar al Nen Jesús en el pessebre en el Naixement. Els regals no es reben al Nadal perquè el Nadal és la celebració del Naixement de Jesús.
A la nit de l'any nou, hi ha una Missa del Gall, que se celebra a la mitjanit també. Algunes famílies opten per anar a l'església en fosquejar per donar gràcies per totes les benediccions rebudes durant l'any i així haver de sortir ben de nit.
La celebració en la qual els nens reben les joguines és al 6 de gener, el dia de Reis o Els Reis Mags. Van ser els Reis Mags els qui van portar els regals a Jesús, per tant, són ells els qui porten els regals als nens i a les nenes que s'han portat bé. Els nens posen les seves sabates prop de la finestra perquè els Reis Mags li posin el regal a la seva sabata. Si el regal és més gran que la sabata, llavors ho posen al costat. Diversos nens reben un parell de sabates noves com a regal.
El dia de Reis se celebra amb un berenar que consisteix en xocolata calenta i la Rosca de Reis. El berenar es duu a terme entre les 5 i les 7 de la tarda i no és un menjar pesat, sinó alguna cosa així com l'equivalent al "High Tea" anglès.
La Rosca de Reis és diferent a la que tenim a Catalunya, ja que endins hi ha una figureta de ceràmica que representa al Nen Jesús. La persona a la qual li toqui la peça del pa amb la figureta, ha de ser el Padrí o la Padrina del Nen Jesús al Dia de la Candelaria, el dos de Febrer.
El dia de la Candelaria és el dia de la Llum, el dia de la Purificació. Aquest dia es recull el Naixement amb una festa organitzada per la persona que li va tocar el Nen Jesús a la Rosca de Reis. Aquesta persona és responsable per fer-li el “Ropón” al Nen Jesús. S'acostuma a celebrar aquest dia amb un sopar amb tamales. (Els tamales són un platet típic de Mèxic que es fa amb massa de blat de moro, a continuació s'emplenen amb carns en salsa o amb passes, després se li agrega sucre per fer-los dolços i finalment s'emboliquen amb les fulles de elote).
En l'actualitat, aquestes tradicions han estat modificades. Per exemple, les posades són festes que se celebren en diferents cases nou dies abans del Nadal, i són simplement festes seculars. Així mateix, amb la influència del Tractat Lliure de Comerç (TLC), ara se celebra el Nadal a l'estil dels Estats Units entre la gent adinerada, amb Santa Claus i totes les tradicions nord-americanes. Altra gent es pren vacances per anar a esquiar als Estats Units o a Europa, o viatja a llocs turístics a Mèxic.
Totes les institucions educatives tenen vacances per tres setmanes i no tornen a les classes fins al 6 de gener. Així mateix, les oficines de govern i les seves dependències tanquen durant aquestes dues setmanes.
En conclusió: les festes nadalenques de Mèxic guarden probablement una de les més grans (i riques) cultures del món; per desgràcia, el consumisme del imperi ianqui han fet que els pilars d’aquesta gran cultura trontollin fins al punt de que s’han transformat o fins i tot suprimit algunes festes que mostraven una gran riquesa cultural mexicana. Des d’aquest petit blog d’oci creiem que és una gran llàstima que pel simple fet que hi hagi una cultura que tingui més “diners” que una altra pugui aconseguir que aquesta última canviï les seves costums per assemblar-se més a la primera.
