Avui deixem apart l'oci per explicar què va passar a Txernòbil als 80.
El dia 26 d'abril de 1986 a la ciutat de Prypiat (del tamany de Terrassa) van veure com a el cel apareixia una gran esfera de llum al lloc on hauría de estar la central de Txernòbil. Quan el reactor va explotar (segons el govern) estaven fent proves per augmentar la producció de la central.
El dia després de l'explosió Prypiat va seguir la seua vida normal. L'única cosa fora del normal va ser que un escamot de l'exèrcit rus va visitar Txernòbil amb màscares de gas i blindats. Quan la gent preguntava què feien allà responien que era un assaig.
El govern de la URSS va mantenir el silenci fins que a treballadors britànics els hi van trobar radioactivitat. Llavors el govern va fer que gent voluntària ( liquidadors ) anés durant tres minuts a cobrir el forat del reactor número 4.
L'explosió (fusió nuclear) va ser més gran encara que la bomba d'Hiroshima i Nagasaki. Sense saber-ho, els civils residents a Prypiat van estar una setmana sota una intensa pluja àcida.
La gent exposada a la radiació de Txernòbil se li van anar consumint els òrgans poc a poc i els hi van anant apareixent taques a la pell.
En conclusió: l'accident de Txernòbil hauria d'ajudar a recordar a la humanitat que no pot dominar el món.
La "trucada del servei" aquests dies ens ha enviat als anys 60 per a combatre a llocs des de Cuba fins a Rússia, passant per la guerra de Vietnam. Tot de la mà de Treyarch.
A la setena entrega de Call of Duty encarnem al militar Mason. A l'inici del joc ens trobem (al igual que al menú) en una sala lligats a una cadira amb un líquid que millor no saber què és de la que podem escapar si polsem els botons d'apuntar i disparar podem sortir de la cadira (seguim parlant del menú) i accedir a un ordinador a una cantonada de la sala i podem usar trucs com desblocar mapes de zombis i poder jugar a "Zork". La campanya és... dient-ho amb suavitat...pésima. L'argument és bastant fluix (inclou una ordre d'assasinat a Castro, una fuga d'una presó russa i el sabotatge d'un coet, entre d'altres) i els gràfics són bastant millorables. Hi ha hagut molts comentaris negatius sobre l'assasinat de Castro per part del govern cubà i queixes sobre les tortures de la guerra de Vietnam per part dels ex-marines.
L'apartat extra, els zombies i l'on-line, són molt millors que els de MW2 (la sisena entrega de Call of Duty).
L'online és un dels millors que hi han hagut en un videojoc des de bastant temps. Tot i que els gràfics no són molt bons (comparables al MW2) val la pena jugar. És una llàstima que per poder crear-te una classe has d'arribar a cert nivell on-line.
Els zombies (contra els que ja vam poder jugar al World at war [Call of Duty 5]) són el millor del videojoc. En aquest apartat del joc ens enfrentem contra ordes infinites de zombies (en individual o de dos jugadors a xarxa local, amb quatre a Internet) en uns quants escenaris. A l'inici del joc, tot i que sembli impossible, fins i tot essent alemany comences amb la meravellosa Colt M1911 de 45 mil·límetres (una pistola). El primer escenari al que podem jugar és "Kino der toten" (traduït al català com a cinema dels morts), un vell teatre nazi on aquests éssers al·lérgics al plom ens intentaran menjar el nostre bonic cervell. Sense haver de pagar, hi han dos mapes més: "Five", al Pentàgon amb personalitats com JFK i "Dead Ops" un mapa com els "retros", amb vista aèria. després hi ha contingut descarregable amb mapes recuperats del World at War, llocs com la Lluna, un vaixell abandonat amb celebritats cinematogràfiques, un temple abandonat o un centre d'investigacions russes.
Aquest joc és sense dubte un joc al que s'ha d'haver jugat una vegada a la teva vida. Tot i que hi han uns quants errors, com per exemple a la primera missió, que en lloc de disparar al cap d'un policia el nostre company dispara al terra, és un joc que realment, s'ha de comprar si es té la possibilitat.
Us deixem amb aquest video de Willyrex, Sara, Richar i Nanos.
